Mireia Vidal-Conte
Riberes de fems i fang
La costa de Vilanova i la Geltrú és el lloc escollit per citar-nos amb la poesia de la Mireia Vidal-Conte i les seves reflexions sobre el poema que ens ha triat.
Riberes de fems i fang s'inspira en la mort de Virginia Woolf i l'experiència viscuda per l'autora en submergir-se en el riu Ouse, on tràgicament es suïcidà la famosa poeta.
La Mireia ens recita el seu poema entre la riera de la Platja del Far i les proximitats del port de Vilanova, on s'aturarà per llegir-nos també el poema Qui de la Felícia Fuster, una de les seves fonts d'inspiració creativa.
Escoltar la seva veu, punyent i plena de sensibilitat, ens reafirma en la nostra proposta de continuar donant difusió a la poesia catalana a través del testimoni dels seus creadors i creadores.
Poeta, crítica literària, rapsode, docent i traductora barcelonina.
Influïda per Alejandra Pizarnik, Màrius Sampere, Anne Sexton, i d'altres, ha escrit els poemaris en català Gestual (2005), Pragari (2005), Anomena'm nom 2007), Margarides de fons (2008), Orlando natural (2010), 5 cm (la cicatriu) (2013), Ouse (2016).
Ha traduït obres de H.P. Lovecraft, Luis Scafati, Brigitte Oleschinski, Eugènia de Vasconcellos, Virginia Woolf i poetes diverses (Anne Carson, Teresa Rita Lopes, Sophia de Mello Breyner Andresen, Ana Cristina Cesar, etc.) a Com elles. Una antologia de poetes occidentals del segle XX (2017).
